Que per què escric?

Cada vegada que em pregunten per què escric, em quedo mut… en part per la meva dificultat de paraula, però potser la pregunta seria diferent…com és que no escrivim més tots plegats? Com a passió, com a teràpia…no seria més fàcil escriure allò que tenim tan endins que vol sortir i que ens forada l’ànima? Jo crec que molts de nosaltres seríem capaços de escriure pàgines i pàgines sobre les coses que estimem, que ens turmenten…o fantasies en llocs llunyans, de veritat no heu sentit alguna vegada la necessitat de convertir en paraules l’aroma de les flors, el cant dels ocells, la mirada d’una noia bonica?

Potser estic tocat de l’ala, però crec que molts de nosaltres desistim perquè pensem que no tenim qualitat, o que és una bajanada…jo he estat cometent el mateix error tota la meva vida. Però a partir d’ara us dic que mai més, aquesta és la meva feina, no la que em dóna de menjar és clar, sinó la que allibera la meva ànima. “Miracle a l’Infern” va començar com una història sense cap ni peus, una obsessió que es movia per dins meu…personatges que reclamaven sortir a la llum, pràcticament s’escrivia sola, començava a teclejar i tot seguit una tempesta de paraules acudien al meu rescat.

Estic convençut de que si pregunteu a cinquanta persones dels seus motius per escriure tindreu cinquanta respostes diferents, aquesta és la màgia d’aquest ofici del que sóc només un aprenent, com a éssers humans som complexos…criatures lluminoses  en un firmament pintat a una paret, una espècie fabricada a base d’errors, alguns terribles però molts d’altres meravellosos.

Hi ha moltes maneres d’escriure les històries, estils, modes, gèneres…però al final és la essència de nosaltres la que queda, ànimes nues que esperen ser vestides amb l’escalfor dels que ens llegeixen. Però també hi ha moltes maneres de llegir les històries, i totes bones sempre que ens acabem convertint en un personatge de la novel·la, entrar en contacte amb el que vol expressar l’autor…fer l’amor amb les paraules, riure o plorar com les criatures que sorgeixen de les pàgines.

I ara que he obert els ulls i he vist el que vull fer, no puc parar de somiar; i quan més obro els ulls, més m’endinso en el meu somni.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s