Pròleg de “Miracle a l’Infern”

Sóc un escriptor novell doncs aquest és el meu primer intent seriós per escriure un llibre complet de principi a fi. “Miracle a l’Infern” és la meva “opera prima” i és fruit d’una història imaginada durant les nits d’insomni de l’estiu de 2011 i que vaig anar desenvolupant en els mesos posteriors amb totes les variacions necessàries per poder lligar una línia argumental ben definida. Reconec que sóc una mica vell per iniciar-me en aquesta professió, mentre escrivia això que veieu vaig complir quaranta-sis anys, edat a la que la majoria dels que se’n dediquen ja són escriptors consagrats amb major o menor èxit. En moltes ocasions, en el passat, ja havia iniciat algun text en estat verge però m’havia aturat quan portava escrites unes poques pàgines perquè o bé la meva experiència no era prou completa o perquè la història escollida no em resultava prou interessant com per continuar-la. Us haig de confessar que com a tota experiència literària conservo a casa una llibreta vella amb una colla de poesies que vaig escriure a mà en castellà a finals dels vuitanta/principis dels noranta i un primer premi als Jocs Florals a l’escola de primària de la meva filla, en fi, tot un currículum. Aquesta vegada he estat molt més ambiciós i crec haver trobat un tema i un argument suficientment atractius com per arriscar-me a escriure’l i donar-lo a conèixer encara que sigui a les persones més properes.

Potser la meva manera d’escriure, en la que es combinen narracions en primera i en tercera persona, no us ajuda a introduir-vos en la trama o el tema no us resulta plenament satisfactori, però almenys ho hauré intentat. Per damunt de tot aquest llibre em serveix alhora com a teràpia i com a aprenentatge. Mentre escrivia aquesta novel·la, la meva dona Carol em va donar al començament una idea que ha variat en part l’argument original de la història, això per una banda; i per l’altra l’entusiasme de la meva neboda Janira que amb els seus comentaris i suggeriments m’ha encoratjat a millorar la trama, doncs és molt important tenir l’opinió de primera mà d’un lector potencial per poder aprendre a escriure una història i esmenar tot allò que pot provocar que resti atenció a la persona que estigui seguint el fil de la narració. Si d’aquesta novel·la trec algun benefici prometo compartir-lo amb elles. Reconec que el fet de poder parlar d’aquest projecte amb les persones més properes a mi m’ajuda i m’engresca a continuar en la meva labor, trobo que és una eina que pot contribuir a ensenyar-me a escoltar la gent i de poder comunicar a terceres persones el que fins ara he guardat en el meu interior.

La trama.

Imagineu-vos que us donen la possibilitat de participar en un entramat de tres societats complexes i en continu conflicte des de la seva aparició fa mil·lennis però que de la mateixa manera necessiten interactuar entre elles per sobreviure: la primera és una civilització tecnificada i formalment democràtica, la segona és una societat de gents senzilles controlades per la despòtica teocràcia d’un pervers matriarcat de dones amb terribles poders psíquics, i la darrera és una societat guerrera i agressiva al servei d’un rei mentalment inestable. Totes aquestes societats tenen un concepte de la justícia completament diferent entre elles i els valors d’uns no tenen sentit pels altres. En tota aquesta combinació de cultures tan dispars s’instal·len uns colons terrestres i es converteixen en una tribu més del planeta. Creieu que els nouvinguts terrestres prendran partit per alguna de les faccions existents? Potser els nostres compatriotes exterminaran tots els nadius i es quedaran tan tranquils? O aniran a parar a un racó on no seran capaços ni tan sols d’intuir la seva existència perquè prou problema tindran per vetllar per ells mateixos i les seves pròpies imperfeccions? Pel camí trobareu la resposta o nous dubtes i qüestions, és molt probable que el desenllaç sigui un híbrid de diverses respostes en una proporció determinada.

A aquestes alçades estic totalment convençut de que ja haureu intuït que el que esteu a punt de llegir es tracta d’una obra de ciència-ficció, en la que trobem una aventura que es desenvolupa en un planeta llunyà on les condicions climàtiques son tan extremes que la pròpia supervivència dels seus habitants nadius s’ha convertit en un ritual d’amor, de violència, de mort, de mentides i mitges veritats, o de veritats no contades però que tothom coneix. Veurem que la feblesa d’algun dels personatges moltes vegades només és aparent i que les criatures que semblen més indefenses poden arribar a convertir-se en les armes més letals i temibles, i que la seva puresa només aparent és tan tòxica, nociva i antinatural com els crims comesos per les criatures més assassines i vicioses que pugueu imaginar en els vostres pitjors malsons. En aquestes pàgines descobrireu que, igual com passa a la natura, la bellesa pot ser un esquer d’un depredador que mata i en moltes ocasions de la manera més cruenta possible. També veurem que el factor intoxicant i corruptor d’un sentiment tan profund com l’amor farà estralls en algun dels personatges. Més enllà d’això els conceptes bondat i maldat es barregen i van agafats de la mà doncs, només tret de comptades excepcions, les persones són bones o dolentes per necessitat i no per convicció i que hi ha ombres perquè també hi ha llum; com em va dir fa molts anys un bon amic: “la gent per definició no és estrictament bona o dolenta, el que passa és que hi ha molta mala llet al món”.

L’erotisme.

Durant el procés d’escriptura i les revisions posteriors he tractat de suavitzar la càrrega eròtica de la trama, incidint en la limitació de les descripcions de la nuesa dels personatges o procurant no ser massa explícit en algunes accions, en el ben entès que la reproducció de les diferents races implicades és una part força important pel desenvolupament de la història doncs parlem de supervivència i de poder a tots nivells. Una bona part de l’evolució d’aquestes criatures està fonamentada en una mena de darwinisme sexual on sobreviuen els que són capaços de reproduir-se més i millor, encara que sigui de formes que ens puguin semblar insòlites o estrafolàries. També vull que enteneu que el sexe és part de la vida tant orgànica com mentalment, i que sense ell cap de nosaltres estaríem en aquest univers: si analitzem la nostra cultura podem veure que les relacions sexuals tenen la seva part de ritus iniciàtics, i d’alguna manera les emprem com a eina d’autoafirmació personal. Si tot i així encara trobeu ofensiva alguna de les situacions suggerides, prego el vostre perdó i comprensió, al cap i a la fi els personatges de la novel·la són criatures sensuals i entremaliades que prenen una vida autònoma en el moment que començo a teclejar la seva història. La voluptuositat que impregna tot el text confereix un valor afegit a l’argument doncs dota d’humanitat als personatges, per als que l’amor i el desig són una via per arribar al següent estadi vital, un mitjà visceral per arribar a una fi espiritual. La sexualitat d’alguns d’aquests personatges és realment complexa a causa dels condicionaments físics de les seves mutacions, això implica que la seva moral sigui radicalment diferent depenent de cada raça i del rol que adopta cada persona en funció del gènere mental.

Els personatges.

Cada personatge de la novel·la té una història a explicar: l’oficial terrestre que s’estavella amb el seu copilot en una platja del planeta Miracle i que tracta de contactar amb la seva nau nodrissa, un adolescent al que han condicionat des del naixement a ser l’heroi que salvarà el seu poble de l’extinció però que viu obsessionat amb el seu primer amor perdut, les peripècies d’una princesa repudiada de la seva casta pel seu excés de bondat i dolçor i les maquinacions de la seva germana bessona per tornar a reunir-se amb ella, un rei psicòpata que terroritza els que l’envolten i dos fills d’aquest que es posen d’acord en intentar acabar amb la seva tirania, una mare que s’embarcarà en un viatge al·lucinant per salvar el seu fill, una jove guerrera que no encaixa en el paper que l’ha tocat interpretar a la vida, en fi, una immensa varietat de personatges on cadascú té la seva tasca a realitzar però que la majoria de les vegades no saben com sortejar els imprevistos que se’ls van presentant. Són personatges amb interessos totalment contraposats que tenen una història al darrere de la que anireu rebent la informació necessària poc a poc, tots ells són individus que tenen visions diferents del temps i la seva interconnexió crea un nou espai de relacions on l’encast no sempre és fàcil de pair. Com a la realitat, veureu personatges que de vegades es contradiuen ells mateixos, que cometen ximpleries i que encaren els problemes de formes extravagants i incomprensibles per als que els envolten. Ens trobem persones que com a la nostra societat s’ofeguen en costums estúpids inculcats per parts interessades que tracten de mantenir el seu statu quo a tota costa.

A nivell general aquests personatges són víctimes o beneficiaris del temps que els ha tocat viure i de les circumstancies del seu entorn. La pròpia complexitat dels personatges porta a que la història sigui retorçada i en algun punt és possible que sigui difícil de seguir. Fins i tot trobareu durant la lectura personatges que narren la seva història de forma interessada ocultant informació deliberadament per protegir el seus secrets més ocults. Hi han personatges que en el moment de la narració són morts però que són de vital importància per entendre el comportament dels vius. Al llarg de la narració anireu lligant caps i entrareu, així ho espero, en una visió global del microcosmos imaginari que fa mesos dóna voltes en el meu fur intern, un immens diorama mental a escala planetària. L’exercici que intento realitzar és complicar molt la història o històries per després aclarir o simplificar el màxim possible, és molt possible que els serrells que quedin tinguin connexió en novel·les posteriors si és que em queda esma per continuar escrivint.

La ciència.

Com a conseqüència de la meva curta formació científica, quasi fregant la ignorància, m’ha costat força entendre i fer meus alguns conceptes com el de la dilatació del temps en funció de la velocitat tal com es descriu en la Teoria de la Relativitat, així com l’aplicació matemàtica del factor de Lorentz. Segons això, si una nau viatja a gran velocitat, millor quan més propera a la de la llum, la tripulació d’aquesta nau envelleix molt més lentament en termes absoluts que no pas els seus familiars que són a la Terra. Quan en David parla de 10 anys, fa menció al temps que passarà per la seva germana que no es mourà de la Terra, per ell en canvi transcorrerà menys de la meitat d’aquest temps. Si us plau, si hi ha algun físic entre els lectors d’aquest llibre, que no es prengui massa seriosament la meva concepció d’espaitemps, i sobretot que em perdonin els senyors Einstein i Lorentz si no he aplicat correctament els seus coneixements en la trama de la novel·la. Una de les coses que limiten també el nostre viatge interestel·lar és el tema de la massa, que s’acosta a l’infinit conforme ens apropem a la velocitat de la llum, amb el seu impacte gravitacional; imagineu-vos la que podem muntar si ens passem, un forat negre potser? El col·lapse de l’Univers? Com la història s’ambienta al segle XXII, tampoc m’he atrevit a endinsar-me en aventures en pla hiperespai i forats de cuc, ho deixo per a una segona part per a la que estic desenvolupant una teoria pròpia.

Cercant l’estrella més propera a la Terra em vaig trobar amb la sorpresa de que es tractava d’un sistema triple de dues estrelles semblants en tamany al Sol i una nana roja, on les dues grans comparteixen una òrbita d’uns 80 anys de durada i de la petitona encara no s’ha demostrat científicament si orbita al voltant de les altres dues o és un fanalet vermell apartat i menyspreat per les seves germanes grans. Aquest sistema es diu Alpha Centauri, la raó d’anomenar Miracle a aquest planeta va lligada a la pròpia religiositat d’alguns dels personatges de la trama i al cop de sort que representa trobar un planeta que alberga vida; per una altra banda m’agradaria que poguéssiu evocar interiorment el cel d’aquest planeta inventat perquè us n’adoneu del miracle que representaria trobar un nou món prou acollidor i semblant al nostre com per poder començar de zero: amb un sol groc i un altre de taronja escalfant-lo, i un petit sol vermell que es pot veure a la nit d’una manera semblant a la nostra lluna i que serveix els navegants nadius per orientar-se per mars perillosos on és habitual topar-se amb apocalíptiques tempestes comparables a les dels nostres oceans quan estan emprenyats. A l’actualitat ja s’han trobat planetes extra solars de dimensions semblants a les de la Terra, potser mentre escric aquestes línies descobreixen el planeta que descric en aquest llibre, que per si no ho he deixat clar abans és totalment inventat.

La política

També descric d’una manera superficial una situació sociopolítica força complicada a la nostra Terra, una continuació previsible del que es pot veure a l’actualitat, amb tres superpotències que es disputen la supremacia econòmica i militar d’un planeta convuls entre guerres i catàstrofes ecològiques, una situació que marca la vida dels nostres personatges d’origen terrestre. Ens trobem els països que ara anomenem occidentals unificats política, econòmica i lingüísticament, rivalitzant amb una república molt potent resultat de la unió de la Xina i la India convertida en la primera potencia mundial, i una agressiva teocràcia liderada per un fanàtic que aglutina mitjançant el terror una bona part del món islàmic. Us sona el quadre? De fet, es tracta d’una cursa molt més política que tecnològica entre Orient i Occident on novament la carrera espacial és l’aparador de les industries de les nacions més poderoses de la Terra, on el que realment importa a aquestes no és menciona però s’intueix, una mena de retorn a la guerra freda del segle XX. Parteixo de la base de que els humans som com som i per això els personatges no difereixen gaire de nosaltres, ni tan sols els extraterrestres.

La religió.

Prego que em perdonin els seguidors de les religions que es puguin citar en aquesta història si en algun moment se senten ofesos, doncs en cap moment he volgut faltar al respecte a cap d’elles. Tot i no ser creient, em considero tolerant amb totes les creences encara que no les comparteixi i reconec que les religions formen una part important de totes les cultures i societats del món, jo mateix vaig néixer en un règim tardo franquista on era imprescindible educar els fills com a catòlics i on la religió era una assignatura molt obligatòria a l’escola. Malgrat el meu respecte, tots aquells que creiem que tenim una mica de seny hem de saber reconèixer que un dels perills més grans de la nostra civilització és el fanatisme provocat per quatre desaprensius que mouen les masses en funció dels seus interessos tant per la via religiosa com per la política. Crec sincerament que els humans hem de defugir el dogmes nacionals i religiosos que han portat a cometre els periòdics genocidis que malauradament han passat a la Història i dels drames socials que genera el seguiment cec de qualsevol religió o idea política contaminada.

Per què en català?

Pel que fa a la llengua escollida per escriure el text original, us haig de dir que el meu primer èxit amb aquesta novel·la és que m’ha ajudat molt a millorar i assaborir l’ús de la llengua nacional del meu país, que és el meu idioma matern i en el que penso amb més claredat. Amb els mesos que he passat escrivint les paraules que llegireu a continuació he agafat el gust per la musicalitat de la llengua catalana, molt adequada per llegir en veu alta donada la gran varietat de matisos sonors que posseeix vers altres llengües potser més internacionals però més aspres i menys riques en sons, tot i que he de reconèixer que he necessitat molt de l’ajuda del corrector ortogràfic del processador de texts.

Més enllà de cap connotació política, que no puc negar que existeix, vaig descobrir la clau en un llibre que llegia mentre escrivia aquesta novel·la; permeteu-me que us citi el fragment que portava el missatge que ja feia temps que havia captat en la societat però que descriu perfectament el que li passa a la nostra llengua, es tracta del llibre “L’últim home que parlava català” de Carles Casajuana: “¿No és Catalunya una nació bilingüe que té per llengua pròpia el català i en la qual des de fa una pila d’anys no hi ha cap impediment per parlar-lo i escriure’l? Doncs aleshores ¿per què hi ha tan pocs diaris i revistes en català als quioscos? ¿Per què hi ha tan poc espai dedicat als llibres en català a les llibreries? ¿A què obeeix aquesta inferioritat brutal del català, a casa seva? ¿No és resultat de la deixadesa dels catalans, de la mandra d’escriure i llegir en la llengua pròpia?”. Aquesta cita expressa perfectament el mal que afecta la nostra llengua i que la condemnarà a mort en un termini més curt del que ens pensem. Això no vol dir que no vulgui que la meva obra es tradueixi a altres idiomes, és més, em trobo capacitat de traduir aquest llibre jo mateix a un parell de llengües; però es tracta de mirar que no s’acabi complint en el cas del nostre idioma aquella dita en castellà de “entre todos la mataron y ella sola se murió”.

Diccionari.

Degut a la gran quantitat de paraules rares o inventades que apareixen a la novel·la, he decidit fer un petit diccionari al final del llibre amb l’objectiu de que podeu consultar el seu significat en cas de dubte. En aquest sentit crec que aquest vocabulari bàsic us pot ajudar a gaudir més de la història i convertir-vos en un personatge més de la novel·la.

Els millors desitjos.

Espero que gaudiu de la vostra lectura tant com jo he gaudit de la meva escriptura, i desitjo que aquest no sigui el primer i últim llibre que escric.

Lluís Carrera, abril de 2012.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s